Monstruosa especialització

M’estic llegint un recull de relats de H.G. Wells. Wells era un anglès que va passar a la història com un dels pioners de la ciència ficció gràcies a relats i novel·les com La Màquina del Temps, L’illa del Doctor Moreau o La Guerra del Mons. Però no, no només es va dedicar a escriure històries sci-fi, també era llicenciat en biologia, professor, periodista, assagista polític, dibuixant i col·lega de l’Stalin. Això em porta de nou a una pregunta que mai m’he deixat de fer: per què ens hem d’especialitzar?

En una entrevista amb el Soler Serrano, Dalí ja ho va dir: la monstruosa especialització és una de les xacres de la nostra societat. Jo crec que ell, un geni complet, devia estar fins la pebrotera de sentir-se a dir que era pintor. Des que tenim ús de raó ens han entaforat al cap la idea que hem de ser una sola cosa. La gent té ganes de classificar-nos, d’encasellar-nos. I tu, de gran, què vols ser? Doncs no ho sé! Deixa que m’expressi i que m’apassioni per tantes coses com sigui possible. En suma: deixa’m ser lliure!

En aquests temps marejadors l’especialització comença cada cop més aviat. Quan miro en perspectiva els meus temps de preadolescent sense cervell m’esborrona la quantitat de “crèdits variables” i assignatures optatives que em van fer triar. Havíem de començar a encaminar-nos cap a una especialització, ens deien. Com poden atrevir-se a suposar que en aquella edat tenim cap mena de criteri? Abans dels vint anys el nostre seny es basa en idees equivocades que ens fem -perquè som uns ignorants- i en la pressió del nostre entorn. I poc després, pam! Et fan triar una carrera, és a dir, t’obliguen a prendre una decisió que hipotecarà uns quants anys més de la teva vida. Ole tu, societat! Els que al cap d’ics anys s’ho repensen i canvien de camí són mirats amb recel i qualificats d’il·luminats i, en canvi, són admirats els qui es fan els experts només acabar la carrera. Aquests últims solen ser els qui opten per obrir un compte a Twitter on pengen enllaços a blogs de la seva especialització, acompanyats d’un comentari en anglocastellà de l’estil: “Interesante post sobre new trends en viral marketing”.

Davant la voràgine hiperespecialitzadora, jo, com a persona dispersa i poc vocacional, faig el què bonament puc per asserenar les meves angoixes. Per això miro de seguir els passos del mestre Wells i he escrit un relat curt que m’han publicat al número 6 de la revista Les Males Herbes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s